Tomàs Esteban

Conferencia “La Nova Llei d’Autonoms”

A carrec de ” Manel Mas”,  Diputat a Corts Generals

presenta Tomás Esteban 

Centre Civic de Premià de Mar, C/ Esperança 19-21 

Palau de Congresos –Barcelona

Convenció Municipal

Debat i aprovació projecte municipals 2007

Antiga Fàbrica del Gas

Confecció Programa Electoral

Recull Propostes Entitats

Centre Cívic

Confecció Programa Electoral

Aportacions Militants i Simpatitzants

Centre Civic

Conferencia sobre Cultura a càrrec de ( per confirmar)

Intervenciò de Coral Galvez a l’acte de proclamaciò del 27 de gener.

Malgrat que per la meva professió hauria d’estar acostumada a parlar en públic, el meu públic ha estat sempre infantil i m’hauran de perdonar si llegeixo el que els vull dir, primer perquè em sento més segura i segon perquè no m’agradaria posar-me nerviosa i deixar-me al tinter tot el que els vull comunicar sobre el que significa per a mi el meu cunyat Tomàs.
Per posar-vos en situació, el primer que vull fer és deixar clar que en Tomàs és el meu cunyat preferit per molts i diversos motius.
Per començar, va ser el primer cunyat. Des d’adolescent va entrar a formar part d’un nucli familiar que fins la seva arribada era un gineceu: el meu pare, la meva mare i cinc filles!
Fa tant temps d’això, que lògicament i, a l’edat que tenia es va convertir en el germà que mai vaig tenir.
A banda d’això, la seva maduresa (penseu que ell ja formava part del món laboral perquè va començar molt jove) el feia més adult, més gran que jo tot i que no ho és. Aquest fet el convertia en un punt de referència, una opinió a tenir en compte davant qualsevol situació que es plantegés.
Davant qualsevol problema, en Tomàs sempre ens ha fet costat, disposat a donar la seva opinió si li ho demanàvem i a ajudar en la mesura de les seves possibilitats.

Pel seu caràcter positiu i optimista, sempre ha estat el contrapunt per desdramatitzar qualsevol situació (tendència aquesta, força marcada en la meva família). Sempre amb els peus damunt la Terra, atent a la realitat del moment, fugint d’hipòtesi que poden acomplir-se o no. En aquest sentit és, de les persones que conec, una de les que millor entenen i apliquen la definició que ens repetia el meu professor de Filosofia de 6è. de batxillerat: “Preocupar-se és ocupar-se d’alguna cosa abans de temps”. Posteriorment els meus professors de ioga han afegit: “ I és l’activitat més improductiva que existeix ja que l’única cosa que aconsegueixes és que la por t’atenalli i t’impedeixi actuar”.
Tornant al que els estava explicant, davant qualsevol eventualitat, en Tomàs se n’ocupa, no es preocupa.
Per no passar-me del temps que m’han assignat, no vull acabar sense parlar-vos de l’aspecte que per a mi, el fa més servicial, més solidari i, en definitiva, més humà.
Fa poc, la meva germana va fer una definició d’ell que em va semblar que li anava com anell al dit i que, pel que sé, ja forma part de les converses de les nostres respectives mares.

En Tomàs és, ell tot sol, l’ ONG de la seva família i gent propera. Sempre disposat a acompanyar-te on tinguis necessitat d’anar, de passar a recollir-te, de solucionar-te problemes tècnics, administratius,… No importa si realment es tracta d’una necessitat absoluta o d’una situació que podries resoldre encara que et suposés una mica d’esforç. Ell sempre està present i, el millor de tot, i amb això acabo, moltes vegades no cal que li diguis, ell ja n’és conscient i s’ofereix abans que li diguis res.
Per a mi és un misteri el fet que sembla tenir una energia inesgotable, malgrat la increïble capacitat de treball que desenvolupa. I si no en té, se’l busca portant a terme les seves funcions d’ONG per a familiars i coneguts.
Comprenen ara, per què , a banda de ser un germà, sigui el meu cunyat favorit?