Tomàs Esteban

Dissabte 16 de febrer militants i simpatitzants de l’Agrupació de Premià van assistir al míting que va tenir lloc a la Farga de l’Hospitalet, on comptarem amb les intervencions de Celestino Corbacho, Carme Chacón, el President de la Generalitat J.Montilla, Felipe González, i el President del Govern Espanyol J.L. Rodríguez Zapatero, davant de 12.000 persones.
Després la Carme Chacón, i el President Zapatero, varen desplaçar-se fins a Lleida, per dinar en un acte organitzat per la Federació de Lleida, on assistiren 2.000 militants de les agrupacions de les terres lleidatanes, i on el portaveu del Grup Municipal i cap de llista de Premià de Mar, Tomàs Esteban, va estar convidat.
 

Ahir a la nit va tenir lloc l’assemblea l’Agrupació del PSC, on varem comptar amb la presència de la diputada al Congrés, Elisenda Malaret, que ens va explicar als companys i companyes del PSC, les polítiques desenvolupades en aquest últims quatre anys. Ho podríem resumir en quatre grans eixos com són:
1) La democràcia de qualitat
2) La Pau
3) El progrés
4) La sostenibilitat del creixement
 
1) Recuperació de la idea d’una democràcia de qualitat. Hi havia la necessitat de recuperar la veu i participació dels ciutadans, després de tants anys de desencís i absentisme. Una nota que desconeixíem eren que les quotes de participació en el vot per correu, el dia abans de l’11-M, havia pujat molt. Cosa que ens diu molt del canvi: existeix una visió més oberta de la democràcia, més participativa.
 
2) Pau. Les dues primeres decisions del govern van ser:
Retirada de les tropes d’Irak, i l’intent de posar fi a ETA. Donant per tant, un gir radical a la política exterior i interior. (El P.P s’ha manifestat sis vegades contra el Govern i falta a les dues manifestacions que s’han celebrat contra ETA, després dels dos únics atemptats que hi ha hagut en aquesta legislatura amb només dues víctimes mortals)
 
Un altre fet destacable ha estat l’aprovació de la Llei contra la violència de gènere, així com les mesures d’immigració controlada i gestionada: regularitzant el flux migratori. Això ha permès que  la cooperació al desenvolupament hagi crescut.
 
3) Progrés per a tots. Estàvem acostumats a la política classista del Partit Popular destinada a fer més rics els que ja ho són, rebaixant els seus impostos fiscals, ajudant als seus, als qui no tenen necessitat. El PSOE ha aconseguit:
 
a)Polítiques d’ajuts a les famílies: fiscals, habitatge, joves (El preu de la vivenda va créixer un 112%, sis vegades més que els salaris, durant el govern del P.P, el qual “raonablement” Alvarez Cascos va explicar que era donat perquè la gent ho podia pagar).
La llei de l’autonomia personal i lluita contra la dependència.( El P.P ha paralitzat aquesta llei en les Comunitats Autònomes on governa, per tal de fer-la ineficaç)
 
b)Llei per la igualtat de gènere: (El P.P va recorre al Constitucional)
c)Dret a la seguretat
d) Llei de matrimonis homosexuals. (No cal explicar què ha fet el P.P perquè de tots és sabut el seu
 
4) Sostenibilitat del creixement:
Es parla molt de la situació econòmica espanyola qualificant-la amb uns termes pessimistes, però només cal observar que en el quart trimestre del 2007, l’economia va registrar un creixement del 3,5% respecte al mateix període de l’any anterior, i que la banca espanyola és la menys tocada d’Europa.
El govern ha invertit perquè el creixement econòmic sigui un creixement sostenible, donat que actualment tenim més població activa que mai. La diferencia és que teníem una taxa d’ocupació baixa, i ara és alta, doncs s’ha vist augmentada per l’introducció de la dona al mercat laboral. Tot i així s’ha eliminat les borses de treball negre/irregular, resultant un índex d’atur més baix que en època del P.P.
S’ha apostat per tant per més llocs de treball, més qualitat, i més estabilitat. S’ha invertit en capital humà, en investigació, i en recerca tant pública com privada.
 
En resum, aquests quatre anys han permès tenir, tot i les travetes del P.P, una legislatura productiva, on s’ha treballat pel bé col·lectiu. Hem marcat la diferència. Ens queda encara molts reptes de futur que amb l’ajuda de l’electorat tirarem endavant.
 
D’aquí pocs dies comença la campanya electoral,  comptem amb tu!!  

Ahir a la nit va tenir lloc l’assemblea l’Agrupació del PSC, on varem comptar amb la presència de la diputada al Congrés, Elisenda Malaret, que ens va explicar als companys i companyes del PSC, les polítiques desenvolupades en aquest últims quatre anys. Ho podríem resumir en quatre grans eixos com són:
1) La democràcia de qualitat
2) La Pau
3) El progrés
4) La sostenibilitat del creixement
 
1) Recuperació de la idea d’una democràcia de qualitat. Hi havia la necessitat de recuperar la veu i participació dels ciutadans, després de tants anys de desencís i absentisme. Una nota que desconeixíem eren que les quotes de participació en el vot per correu, el dia abans de l’11-M, havia pujat molt. Cosa que ens diu molt del canvi: existeix una visió més oberta de la democràcia, més participativa.
 
2) Pau. Les dues primeres decisions del govern van ser:
Retirada de les tropes d’Irak, i l’intent de posar fi a ETA. Donant per tant, un gir radical a la política exterior i interior. (El P.P s’ha manifestat sis vegades contra el Govern i falta a les dues manifestacions que s’han celebrat contra ETA, després dels dos únics atemptats que hi ha hagut en aquesta legislatura amb només dues víctimes mortals)
 
Un altre fet destacable ha estat l’aprovació de la Llei contra la violència de gènere, així com les mesures d’immigració controlada i gestionada: regularitzant el flux migratori. Això ha permès que  la cooperació al desenvolupament hagi crescut.
 
3) Progrés per a tots. Estàvem acostumats a la política classista del Partit Popular destinada a fer més rics els que ja ho són, rebaixant els seus impostos fiscals, ajudant als seus, als qui no tenen necessitat. El PSOE ha aconseguit:
 
a)Polítiques d’ajuts a les famílies: fiscals, habitatge, joves (El preu de la vivenda va créixer un 112%, sis vegades més que els salaris, durant el govern del P.P, el qual “raonablement” Alvarez Cascos va explicar que era donat perquè la gent ho podia pagar).
La llei de l’autonomia personal i lluita contra la dependència.( El P.P ha paralitzat aquesta llei en les Comunitats Autònomes on governa, per tal de fer-la ineficaç)
 
b)Llei per la igualtat de gènere: (El P.P va recorre al Constitucional)
c)Dret a la seguretat
d) Llei de matrimonis homosexuals. (No cal explicar què ha fet el P.P perquè de tots és sabut el seu
 
4) Sostenibilitat del creixement:
Es parla molt de la situació econòmica espanyola qualificant-la amb uns termes pessimistes, però només cal observar que en el quart trimestre del 2007, l’economia va registrar un creixement del 3,5% respecte al mateix període de l’any anterior, i que la banca espanyola és la menys tocada d’Europa.
El govern ha invertit perquè el creixement econòmic sigui un creixement sostenible, donat que actualment tenim més població activa que mai. La diferencia és que teníem una taxa d’ocupació baixa, i ara és alta, doncs s’ha vist augmentada per l’introducció de la dona al mercat laboral. Tot i així s’ha eliminat les borses de treball negre/irregular, resultant un índex d’atur més baix que en època del P.P.
S’ha apostat per tant per més llocs de treball, més qualitat, i més estabilitat. S’ha invertit en capital humà, en investigació, i en recerca tant pública com privada.
 
En resum, aquests quatre anys han permès tenir, tot i les travetes del P.P, una legislatura productiva, on s’ha treballat pel bé col·lectiu. Hem marcat la diferència. Ens queda encara molts reptes de futur que amb l’ajuda de l’electorat tirarem endavant.
 
D’aquí pocs dies comença la campanya electoral,  comptem amb tu!!